Skip to main content

La seda


L'inici

L'inici

Sigui una llegenda o no que l’emperadriu xinesa Hsi Ling Shi va descobrir el fil de seda al treure un capoll de la seva tassa de te caigut per accident fa més de 5000 anys, la veritat és que la humanitat sempre li ha agradat aquesta fibra brillant, luxosa, elegant i confortable fent-la reina indiscutible del tèxtil des de fa segles.

Justament aquest és el motiu que el secret del origen de la seda es va guardar durant més de 2000 anys sota pena de mort. Es van crear rutes terrestres entre Orient i Occident (La Ruta de la Seda) i més tard mitjançant rutes marítimes. Intercanvi comercial on la seda era el producte més preuat.

A Occident van descobrir el secret a la fi de l’edat mitjana a través de Constantinoble quan, segons un altre llegenda, l’emperador Justinià va enviar a dos monjos per descobrir el secret. Encara que segurament el secret de la seda es va estendre a la resta del món desde la India on ja es cultivava sobre l’any 300 dC.

 


L'elaboració

l'elaboracióL'origen

Pero com s’elabora la seda? Uns cucs de seda anomenats Bombyx mori són alimentats amb fulles de morera fins a augmentar en 10.000 vegades la seva mida original. Després comença la formació del capoll o crisàlide i un cop acabada, just abans que neixi la papallona, l’home interfereix el cicle i remulla el capoll en aigua bullint a 80 ° C per treure els filaments d’entre 500 i 1500 metres de longitud encara que puguin arribar a molt més.  La seda crua es processa per eliminar la sericina, la goma natural que protegeix les fibres i fan que s’enganxin durant la formació del capoll. Després el fil es renta, es tracta i es teixeix.

Aquesta seda processada pot ser teixida en una gran varietat i tipus de teles. La forma que es teixeixen els filaments i el grau de torsió determinen algunes de les característiques de les teles finals. Els fils més retorçats produeixen superfícies dures i resistents i teles menys propenses a la brutícia i a l’arrugat. També són teles que s’encongeixen amb més facilitat. Segons el mètode de teixir es poden dividir en tres grans grups: El tafetà o teixit llis, la sarga o teixit creuat i el ras o setí.

Cada tipus de seda té un pes i gruix diferents indicats amb un número (moma). Un moma equival aproximadament a 4,3 grams per metre quadrat (gramatge). Quan més alt sigui el moma, més gramatge té el teixit, més densitat i pes i en definitiva més qualitat.


L'origen

L'origen

Gran part de la fibra de seda que s’utilitza avui dia està produïda a la Xina per cucs de seda que creixen en un entorn controlat.

El segon productor més important és l’Índia on existeix el Tasar (Tusor) generat pel cuc de seda Antheraea mylitta. Les cries s’alimenten lliurement en la naturalesa, de fulles d´Asan i Arjun a l’aire lliure.

Seda de color rogenc, més gruixuda i menys brillant utilitzada principalment per a decoració d’interiors. I el Tasar generat pel cuc Antheraea proyeli J que és una varietat més fina que s’alimenta del roure.

Xina és el major productor de fusta de roure Tusor del món on es troba un altre cuc de seda conegut com Antheraea pernyi. Altres insectes i aranyes també produeixen seda fins hi tot més resistent però productivament el cuc de seda és el més eficaç.


Propietats

Propietats

La brillantor natural de la seda, l’afinitat per als tints i colors vibrants i la seva capacitat d’absorció la fan un suport ideal per disfrutar i experimentar del art.

El seu pes lleuger, resistència i excel·lent caiguda han fet d’aquest teixit el més valorat de tots per la indumentària.

La seda té calor sense pes, és calent al tacte proporcionant abric però també és molt transpirable així que es pot portar tant a l’estiu com a l’hivern. És molt elàstica, es pot estirar entre un 10% i un 20% sense trencar-se i molt resistent a les arrugues.


Cura

Cura

La seda és una fibra de proteína similar a la llana o al cabell humà i és natural que tinguin algunes irregularitats. Això també serà important recordar a l’hora de rentar-la  utilitzant un detergent suau o fins i tot xampú amb aigua tèbia. Després es pot estendre en una tovallola perquè absorbeixi l’aigua. Planxar a temperatura baixa L’ideal és rentar-la en sec.

En general la seda pot suportar bé la calor però no li fa bé els canvis extrems de temperatura ni un assecat excessiu. L’arna pot atacar la seda com la llana per això és recomanable guardar-la adequadament, lluny de la llum solar directa i tapar-la amb un teixit que pugui respirar i no en plàstic ja que pot atrapar la humitat i conduir al engroguiment o a l’acumulació de moho. Així i tot la seda és molt resistent a les arnes, als àcars i al moho.

Per a un resultat millor rentar la seda en aigua tèbia, amb un sabó suau i esbandir bé abans de pintar-la. Així s’eliminen possibles residus que poden afectar l’aplicació del tint.

 

PRTR
NextGeneration